Máscara de timón

Collage del REI LLEÓ

ETAPA PREESQUEMÀTICA

Al voltant dels quatre anys l'infant aconsegueix moure el canell i el polze amb força i autonomia. Això li permetrà fer dibuixos que esdevindran formes gràfiques que representaran figures reals o de ficció. En aquesta fase els infants dibuixen formes relacionades amb l'entorn i les seves representacions comencen a ser identificades per l'adult.

Els primers dibuixos evolucionen al llarg dels quatre, cinc i sis anys, edats que impliquen aquesta etapa preesquemàtica on el tret més important és l'aparició de la figura. Les figures neixen d'un perfeccionament de les formes i d'un millor sentit

estètic. És una etapa en què es poden observar grans salts qualitatius pel que fa a la figura humana i els objectes.

Un dels temes preferits és la figura humana, anomenada també capgrossos, atesa la grandària del cap. Amb el pas del temps la figura humana es va enriquint amb més detalls, com els braços, les mans, les orelles, el cabell, els peus, etc.

PRIMERES COMPOSICIONS FIGURATIVES (3 anys i mig, 4 anys): 

En aquest període el nen comença a donar nom als seus gargots i comença a relacionar aquests gargots amb el món que li envolta. Abans el nen podia veure una relació entre el que havia dibuixat i algun objecte, però ara el nen dibuixa amb una intenció. Els traços poden estar distribuïts per tota la pàgina i de vegades estaran acompanyats per una descripció verbal del que s'està fent. L'important és que els gargots o línies que els adults poden considerar sense sentit, per al nen té un significat real.

GARGOTS CONTROLATS (3 anys):

A poc a poc el nen descobrirà que hi ha una relació entre els seus moviments i els traços que realitza en el paper. Això pot succeir uns sis mesos, aproximadament després que hagi començat a fer els gargots. Aquest pas és molt important, doncs el nen ha descobert el control visual sobre els traços que executa. Ara els traços seran gairebé el doble de llargs i possiblement alguna que altra vegada utilitzi diferents colors en el dibuix. En aquesta etapa li agrada omplir tota la pàgina, utilitza gran diversitat de mètodes per a sostenir el llapis i sobre els tres anys i mig ja s'aproxima a la forma de prendre el llapis correcta. El nen descobreix certes relacions entre el que ha dibuixat i una mica de l'ambient. El control sobre el gargot es reflecteix en el domini que adquireix sobre altres parts de l'ambient. 

TIPUS DE GARGOTS

GARGOTS INCONTROLATS (2 ANYS)

Són els primers traços, aquests generalment no tenen sentit, varien en longitud i adreça, en ocasions el nen mira cap a altre costat i ben sovint excedeix dels límits del paper o suport on dibuixa. No tenen intenció representativa, ho fan únicament pel plaer del moviment. Els nens utilitzen diferents mètodes per a sostenir el llapis. La grandària dels moviments que s'observa en el paper guarda relació amb la grandària del nen, per al nen els moviments que realitza en el gargot són grans, encara que per a l'adult resultin moviments petits o en petita escala. Els gargots són un reflex del desenvolupament físic i psicològic del nen. És important interessar-se pel que està fent, doncs ha de sentir que és ben mirat pels adults.

Segons l'autonomia progressiva de les articulacions que intervenen en l'execució dels gargots, el nen produeix, primer, gargots de vaivé o escombrat, després circulars i, finalment, bucles.

ETAPA DELS GARGOTS

Aquesta etapa comença aproximadament als 18 mesos fins als 4 anys; durant els primers anys de vida el nen comença a establir pautes d'aprenentatge, actituds i cert sentit de si mateix com ésser. El primer traç és un pas molt important en el seu desenvolupament, doncs és el començament de l'expressió que no solament ho conduirà al dibuix i a la pintura, sinó també a la paraula escrita. 

18 MESOS ETAPA INICIAL: